Grup de segon d'ESO a les escales, nevades, de l'hort dels "hermanos"
Des de l'aula de ciències de la naturalesa, i tot estudiant com el glaç i les glaceres modelen el relleu, no podíem evitar el mirar per la finestra per observar com precipitava la neu dibuixant uns flocs preciosos! I hem decidit que aprofitaríem el regal climatològic sortint a l'aire lliure. I no hem vist llengües de glacera, ni circs, ni morenes, ni tampoc cap horn. Però què caram! Al final és aigua que precipita en forma de neu i més tard o més d'hora es prodria convertir en glaç, no? Ja seguirem amb les glaceres la setmana vinent!
Encara no notem el fred ni als dits de les mans ni als dits dels peus...
No sé si podré fer skate!!!??? diu en Quim
De què fa gust la neu just quan precipita? Camila, Alejandra, Isabel i Elisabeth
"Les glaceres són..."
En Jofre i l'Àngel fan cara de dissenyar una estratègia per aconseguir una bola gegant! Com més compactada , millor!
La Maria, dalt, i la Miruna, baix, fan cara de molt i molt felices
L'Anna té clara intenció d'estavellar la bola que sosté sobre el fotògraf, en Jordi, i no sembla que l'Alba i l'Alícia pensin ajudar-lo...
I aquí teniu el fotògraf, que ha abandonat la càmera per uns instants de neu
I la Carla, que porta l'abric cobert de cristalls de neu que apilen molècules d'aigua seguint una distribució hexagonal. O sigui, flocs de neu.
I per entendre, escriure, descriure, comprendre i aprendre fenòmens com la precipitació en forma de neu, i després poder transmetre els coneixements de forma tan preciosista com els dos fragments que us mostrem a continuació, només es pot: sortir, tocar, mirar, tastar, olorar, llençar, i experimentar, i fins i tot, riure i jugar.
«Sota el microscopi m’adono que els flocs de neu són miracle de la bellesa: i és una vergonya que aquesta bellesa no sigui vista i apreciada pels altres. Cada cristall és una obra mestra del disseny i no hi ha disseny que s’hagi repetit. Quan un floc de neu es fon, el disseny es perd per sempre. Quanta bellesa desapareguda sense deixar cap rastre».
Paraules de Wilson A. Bentley (1865-1931), granger autodidacta d’un petit poble de Vermont; va ser precursor de l’observació i la fotografia dels cristalls de neu durant les primeres dècades del segle XX.
«Aquestes eren petites plaques de gel, molt planes, molt polides, molt transparents, gruixudes com un full de paper una mica gruixut (...) però tan perfectament formades en hexàgons, amb els sis costats tan rectes i els sis angles tan iguals que és impossible que l’home pugui fer alguna cosa tan exacta».
El filòsof René Descartes observant la neu a ull nu ja va descriure la seva simetria hexagonal l’any 1653.
