dimecres, 6 de juny del 2012

12 de maig de 2012: Dia escolar de les Matemàtiques


El passat 12 de maig va ser el dia escolar de les matemàtiques. Essent dissabte, l’alumnat del nostre centre el celebràrem el divendres abans. Anomenàrem l’activitat:
COMPTEM UN CONTE!



Tot plegat va consistir en què cada curs, des de P3 fins a 2n d’ESO, resolgués un problema matemàtic relacionat amb un conte popular. Després es va llegir el conte i es va explicar la resolució d’aquest problema a la resta d’alumnat.

Va ser una activitat molt enriquidora on els cursos de P3 fins a 2n d’ESO van poder ensenyar a la resta els coneixements matemàtics apresos aquest curs. Acabada l’activitat a la una del migdia, els pares i mares que van venir a recollir els seus fills/es també van poder gaudir d’uns minuts matemàtics veient el resultat de l’activitat.

Si us ve de gust, podeu llegir el conte treballat:

“Vet aquí una vegada un llop molt entremaliat,
que passejava de conte en conte sense ser-hi convidat.

Feia estona que observava uns porquets força enfeinats.
Una casa es volien fer i com fer-la, els tenia atabalats.
Un la construïa de palla, un altre de fusta
I només el més treballador de maó, ben robusta.

El llop va intentar saber quants porquets hi havia,
però comptar no sabia?

Després d’intentar atipar-se amb un bon tros de llom
I veient que no se’n sortiria va anar-se’n escuat a donar un tomb.

Tot avorrit estava darrere un arbre del bosc
Semblava que ningú passava i aviat es faria fosc.
Però que veia?, era una petita donzella,
de nom: Caputxeta Vermella!
Ella, veient flors al marge del camí es va aturar                              
i un ram per la seva àvia va agafar.

El llop va preguntar-li si portava cosa bona.
Ella se’n refià i el cistell li mostrà una estona.

En veure que aquells pastissos bé podien ser fets del dia abans
El llop va deixar marxar la caputxeta sense posar-li entrebancs.



Vora un llac va anar a parar
I un ànec bastant lleig es va topar.

Ningú em vol, va explicar-li
I per la galta una llàgrima va rodolar-li

El llop que sabia de natura
Li va explicar que de cigne tenia la figura

L’aneguet content se’n va anar
I el llop tot sol es va tornar a quedar

Ara, sota l’ombra d’un arbre jeia
Però la panxa soroll li feia

Era tal el soroll, que no podia dormir
Així que menjar alguna cosa va decidir.

L’herba no era del seu grat
Llavors va pensar en buscar un ramat.

Set cabretes tendres i innocents va veure,
soles estaven, no s’ho podia creure!


Fingint ser la mare, les cabretes va ensarronar
i unes quantes a la seva panxa van anar a parar

Les cabretes no eren a casa quan la mare va arribar
I sense dubtar-ho el llop va anar a buscar.

Sota un arbre, dormint el va trobar
I de posar-li pedres a la panxa no se’n va poder estar!

Tot cosit i moll com un gat,
del rierol va sortir ben escuat.

Cansat de rebre i no aconseguir menjar
en un prat, vora una vila, es va estirar.

Va sentir que un pastor cridava de cop
Que ve el llop, que ve el llop!

El llop ni s’immutà
Però tots els vilatans a ajudar el pastor van anar

El pastor, per riure, una broma els va preparar
I unes quantes vegades el van anar a ajudar

El llop més avorrit que el pastor,
va maquinar un pla rodó.

Hi aniria quan els vilatans s’adonessin de l’engany
I ben segur que aconseguiria una ovella de guany.



 
Tip com un aglà,
el seu amic el gat va anar a ajudar
Cruspir-se a una rateta volia
però com fer-ho, no sabia.

La rateta és presumida i li agrada l’afalac
Només van caler quatre paraules maques i el gat la va tenir al sac

Descobert l’engany entre el regne animal
El llop va amagar-se uns dies fins que amainés el temporal

Una casa de xocolata, al bell mig d’un bosc, va trobar
I de seguida s’hi va aixoplugar

Hi havia dolços i xocolata arreu,
només somniava fer-s’ho tot seu.



 
Però va sentir la veu horrible d’una dona
Que es feia tractar de bruixa per la zona

Uns infants feia menjar de valent
Per coure’ls a l’oli roent

El llop els va ajudar a sortir
Perquè a casa seva, aquella mateixa nit, poguessin dormir

Però abans van abatre la bruixa
Tirant-li pastissos de xocolata i maduixa

Els nens, agraïts, a casa seva el van convidar
I aquella feta el va fer pensar

Li agradava ajudar la gent
El feia sentir molt content

Tot pensant en la seva nova vida
Va sentir molta gent fent una crida

El missatge era aquest,
“On ets Patufet?”

El llop no coneixia ningú amb aquest nom,
Però va intentar trobar-lo com tothom

 “Sóc a la panxa del bou,
on no hi neva ni hi plou”

Calia trobar el bou
i alimentar-lo de palla i prou.

El bou va  menjar tant i tant
Que poc a poc es va anar inflant.

Tot esperant, el bou va fer un bon pet
I com un llampec va sortir en Patufet

Molt content i espavilat
Com si res hagués passat



 
Vençut l’ensurt i força cansat
El llop se’n va anar a fer un “kit-kat”

Al bosc era Festa Major
I es buscava el millor corredor

Només la llebre i la tortuga es van inscriure
semblava cosa de riure!

Ben segur la llebre guanyaria
la tortuga, feina tindria.

Però l’esforç, la voluntat i la constància
van poder amb la pedanteria i la vagància

La tortuga, la copa va aixecar,
i a la llebre una bona lliçó va donar


 
La nit ja queia
I el llop al bosc no jeia

A casa un sabater va anar
i de nou el va aixoplugar

Pocs diners i menjar tenia
Però de grat el rebia

Per fer sabates li mancava la pell
i el negoci no avançava, es feia vell.

Una nit, mentre el llop dormia amb les rates
tres follets van aparèixer per fer un parell de sabates

L’endemà, quan el sabater a la venda les va posar
Tothom molts diners en volia pagar

L’operació es repetí dia a dia
I el sabater la seva bossa omplia

El llop i el sabater, els follets van descobrir
I uns vestits els van cosir

Els follets contents van marxar
I ja mai més van tornar.

L’endemà una desfilada reial s’organitzà
I un emperador despullat es passejava per allà.

Ningú gosava dir paraula,
Qui no veia el vestuari no distingia un ruc d’una taula.

Però un infant va esclatar a riure,
La innocència el feia lliure.

Va cridar, l’emperador va despullat!
I tothom que el veia es va sentir alliberat.

L’estafa de dos sastres, al rei va passar factura
I el llop va marxar somrient pensant en l’aventura!

I conte " comptat", ja s'ha acabat! I si us ha agradat voldrà dir que hem obtingut un bon resultat...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada