ü Què és un raid? Per definició els
raids són competicions que combinen diferents modalitats esportives i que es
desenvolupen, per equips, en el medi natural.
ü En què consistia la nostra EcoRaid? Hem treballat diferents modalitats que van des de les esportives
fins a les anecdòtic-divertides. El recorregut es va fer amb un mapa i full de ruta que fou entregat just abans de la sortida per conservar-ne el “seu secret”. Tota la ruta fou per l’entorn natural i històric de la vila. I la clau de l’èxit de cada grup residia en
la seva habilitat en orientació. Un mapa detallat però complicat va ser la brúixola - GPS que va tenir cada grup per moure’s per tot l’entorn
natural i executar cada prova prevista.
ü Com s’hi
participava? Calia, obligatòriament, passar per
totes les proves i controls, i en cadascuna es marcava la “targeta de pas”. Es
treballava en equip i calia recolzar-se, animar-se, dialogar, ensenyar-se, aprendre,
en definitiva, cooperar i enriquir-se per poder avançar a la següent prova.
ü Qui hi podia participar? Tothom podia participar en el nostre
raid! Per això hi hauvia dues categories d’equips amb ritmes diferents: Extrem (equips de 5 integrants amb
ganes de competir i polir-se el recorregut amb la màxima velocitat i el mínim
temps); Passeig (equips de 5
integrants amb ganes de paladejar i assaborir el jorn i el recorregut).
Precs i recomanacions:
ü
No dur paper d’alumini-estany-plata i fer ús
d’envasos tipus carmanyola, tuperware
o boc’n-roll per portar dinar i esmorzar. Quan acabem, utilitzar les papereres
de l’entorn i, en cas de no trobar-ne, fer ús d’una bossa per dipositar-la al
lloc pertinent quan calgui.
ü
Equilibrar les menjades del dia; portar aigua, a
banda d’altres refrescs que ens facin il·lusió; portar alguna peça de fruita o
altre aliment energètic. Participar en l’ecoraid comporta una despesa d’energia
corporal i esquelètic – muscular important.
ü
Divertir-se molt! Fer anar les cordes vocals per
parlar tant com es pugui! Riure amb ganes! Moure el cos, tot i molt, amb ritme!
Seure poc, ara és el moment d’aixecar-se de la cadira sense permís! Hem dit parlar? Doncs volíem dir xerrar pels
descosits!
I com va acabar tot plegat? Doncs ací us deixem un bocí d'alguns bons moments però recollir-los tots fou tasca impossible!!!
Ara, això sí, un plaer enorme celebrar l'ECORAID amb els nostres simpàtics -orientats- cooperatius- cordials-sostenibles alumnes de 1r i 2n d'ESO!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada